BENVINGUTS AL MEU BLOG
Sunday, August 23rd, 2009Hola a tots!
Avui obro el meu blog, un espai on més o menys un cop per setmana (com a mínim i sempre que hi hagi alguna cosa interessant d’explicar) us aniré explicant alguns esdeveniments, tant esportius com no.
El meu primer post, coincideix amb la concentració de la selecció espanyola. Hem finalitzat el Torneig Marca Ciutat de Sevilla i hem quedat campions!!! Tres partits, tres victòries. Hem competit amb equips de gran nivell europeu i resulta que dos d’aquests tres equips els tenim a la primera fase de l’europeu. Sabem que és un gran símptoma haver guanyat, però també sabem que no serà igual a Polònia, haurem de treballar més per guanyar-los.
Han estat tres dies d’intens bàsquet aquí a Sevilla, on hem viscut bon bàsquet i espectacle.
Comencem el torneig jugant contra la Gran Bretanya. Era un equip on els faltaven grans jugadors com Luol Deng, Ben Gordon, i un gran amic meu, Pops. Però tenien a jugadors coneguts com Robert Archibald, Andy Betts o Drew Sullivan, tots ells excompanys meus a la PENYA. Vam guanyar el partit de 21 i vaig tenir bones sensacions tant personals com en equip, si fins vaig ficar dos triples!! i sols de tres intents !
Us explicaré una anècdota d’aquest partit, i és que quan Rudy tenia la pilota a finals del segon quart i acabant la possessió va ficar un triple. Fins aquí, tot normal, perquè que Rudy fiqui un triple és com si jo deixés una safata, com les col.loca, però és que aquest triple va ser a la cara del Robert, si si, del nostre excompany, i l’hi vam estar recordant tot el torneig. Quan el veia, sempre li deia… oh in your face. (De bon rotllo eh?)
El segon partit era contra Eslovènia, per a mi una selecció que pot donar una gran sorpresa i penjar-se una medalla en l’europeu, avís! És una gran selecció amb grans jugadors però sobretot en la posició de base. A treballar dur per guanyar i així va ser, vam guanyar de 18, tot i que la primera part ens va costar moltíssim. L’anècdota d’aquest partit, diria que és una anècdota negativa per a la meva, és que em van xiular una tècnica!! Jo (gairebé) mai protesto, però és que venia d’una jugada on Lakovic em va empènyer i no van xiular res i després em van xiular falta, em vaig queixar un “UNA MICA” però en va haver-hi prou perquè em xiulessin tècnica, així aprendré no queixar-me MAI.
En el tercer partit, contra Lituània, una selecció molt difícil, que té un gran nivell i que recordem que l’any passat vam estar lluitant en semifinals contra ells en els Jocs. Si, hem de remarcar que tenien baixes importants com la de Sarunas, Kaukenas o Siskaukas però tot i així, continuen tenint una selecció amb molt nivell. A Lituània jugava el meu amic Simas Jjjjasaitis, com li dic jo, i va ser molt bo perquè feia tres triples al descans, i ell, tot un especialista en aquesta faceta, cosa que jo no, em va venir a la mitja part i em va dir que el dels triples era cosa seva no meva i que deixés de tirar. Ja, Ja, Ja. Guanyem de 26 i torneig per a Espanya. VINGA!!!!
Per últim, volia agrair a tot l’afició de Sevilla tot el suport que ens han donat durant aquests 3 intensos dies de bàsquet. M’agradaria poguessin estar tots a Polònia per animar com ho han fet, perquè així, segur que seria més fàcil aconseguir l’objectiu al que tots volem arribar.
M’acomiado, però fins aviat que en la concentració tindré temps per explicar més anècdotes divertides i interessants que vagin passant a la Selecció.
Una forta abraçada a tots.
