“Si compleixo la meitat de les expectatives ja estaré content”
Ricky, donant fe de la seva modèstia, va posar amb molt de gust amb els esportistes que el van entrevistar.
El català Ricky Rubio, base del DKV Joventut i una de les figures emergents del bàsquet europeu, és entrevistat per set joves que van participar en el Campus Nike, en ple debat sobre si continua a Espanya o fa el salt a l’NBA, on ha ocupat el cinquè lloc del draft d’aquest any.
CRISTINA ROLDAN
. Tens xicota?
No, no tinc temps. Entre els estudis i els entrenaments… Crec que no m’ha arribat el moment.
MIRIAM MARTÍNEZ
. Què li diries a un gran equip, com el Tau, si et demanés d’incorporar-t’hi?
Tot s’ha d’estudiar. Hi ha grans equips que volen els grans jugadors, però no tots els tenen. El Madrid ha temptat Anthony Parker, que juga a l’NBA, però crec que no hi anirà. Crec que tot depèn del moment de la teva carrera. Pau Ribas, per exemple, ha anat al TAU perquè ara era el seu moment per passar de la penya i anar a l’Eurolliga. Ara per ara, per a mi, el Tau no és una opció.
DAVID MOLAR
. Fora del bàsquet, quins esports t’agraden?
Tots, però el futbol i el tennis són els que més m’agraden. Sóc periquito i aquest any ho he passat malament perquè els amics són culés.
GERARD MARTÍNEZ
. Quin rival et fa més por per a l’Europeu?
Crec que tots, perquè tenen una gran selecció. Ara he sabut que Holden ha renunciat a sumar-s’hi amb l’equip rus i això fa que Rússia no sigui tan temible perquè ens facin el darrer bàsquet. Gran Bretanya també ve amb un gran equip, amb jugadors que competeixen a l’NBA i tenen moltes ganes de destacar i preparar-se per a Londres. Entre els favorits citaria també Lituània.
VICTOR MERINO
. Com combines entrenaments i estudis?
És difícil, però amb esforç i molta voluntat es pot aconseguir. Quan arribes a casa sobre les vuit o nou de la nit cansat d’entrenar el que ve de gust és menjar una pizza i seure davant el sofà. Cal treure les forces d’on sigui per fer els deures i estudiar. Això et fa ser millor persona i quan més espavilat siguis a la canxa i com persona més bella persona et fas.
DAVID MOLAR
. Què fas per millorar el tir?
Cada estiu tinc un entrenador personal amb qui durant dues setmanes, durant una hora o dues hores cada dia, només fem tirs. Durant l’any, a la setmana, faig entre mil i dos mils tirs després dels entrenaments.
ARIANNE MENDIBEZ
. T’incomoda que t’aturin pel carrer?
Al principi em sorprenia, però un s’ha d’adaptar al que fa i comprendre que la gent té il·lusió de veure’t, com me’n feia a mi veure Raúl López i la resta d’equip a Badalona. T’has de sentir orgullós i content que la gent vulgui veure’t.
DAVID MOLAR
. Què se sent quan es debuta amb tan sols 14 anys?
Una sensació estranya, perquè estàs amb un equip de grans. Parlen de fills, d’hipoteques i jo de matemàtiques i del que passen al cinema. A la pista, però, és bàsquet, el que m’agrada i faig.
GERARD MARTÍNEZ
. Vols esperar per a l’NBA o anar-hi ja?
L’NBA sempre és temptadora perquè hi juguem els millors i sempre pots millorar. A qualsevol lloc pots millorar sempre que tu hi estiguis disposat, però si a més durant els partits jugues contra els millors i entrenes amb els millors això t’ajuda molt més a superar el teu nivell i això és important. No tinc pressa, si no és aquest any serà el que entra o d’aquí dos. Però si em quedo a Europa, doncs encantat també, perquè hi ha un nivell molt alt.
JUAN RAMÓN ROMA
. Què et sembla el Campus Nike?
M’agrada, és molt bonic, hi ha bones instal·lacions i roba. Conèixer jugadors que durant l’any estan jugant professionalment, com Navarro o Rudy, i veure com comparteixen les seves experiències amb els joves és sempre
molt interessant.
GERARD MARTÍNEZ
. Què opines de les expectatives que s’han generat sobre tu a l’NBA?
Crec que són una mica exagerades, pinten més del que arribaré a ser. Tinc la meva fita, els meus objectius, i per molt que diguin que puc arribar a ser com algú, crec que és massa. Es diuen moltes coses, però no crec que arribi
a ser ni la meitat i si faig la meitat ja estaré molt content.
ARIANNE MENDIBEZ
. Què opines del bàsquet femení?
Tinc una germana que té 11 anys que juga amb el Sant Adrià i quan puc vaig a veure-la. És un basquet diferent al dels homes, té més talent. El nostre bàsquet és més físic. A Espanya no se’l valora prou, o no com es viu l’ACB, i
això per a mi és una falta de respecte.
Ricky, donant fe de la seva modèstia, va posar amb molt de gust amb els esportistes que el van entrevistar.
Tags: andorra, campus nike, diari obert, entrevista, ricky rubio
