RICKY RUBIO.
“Agraeixo tot el suport que sempre m’ha donat l’afició”
És un superdotat del bàsquet i el millor jugador jove del país, malgrat la polèmica que l’ha envoltat. Ricky Rubio ens parla en exclusiva abans de decidir el seu destí.
Poques vegades m’ha costat tant de tancar una entrevista com la d’aquesta jove promesa del bàsquet espanyol.
Ricky Rubio va fer aquesta sessió de fotos durant el mes de juny, mentre parlàvem d’un possible i brillant futur que just llavors començava a dibuixar-se. Sabíem com havia començat la història, però quasi dos mesos després, el dia de tancament d’aquesta revista, ni ell mateix en podia escriure el final.
La vida del jugador durant aquest temps ha estat com una corda en tensió. Per un extrem, els seus pares, lluitant per donar-li un futur professional a l’altura de les seves capacitats, i per l’altre, el DKV Joventut, el seu club d’infància, que no ha volgut cedir res, ni temps ni diners, d’un contracte que molts veuen exagerat. La corda es va tensar molt: demanda al DKV Joventut, surt amb el número cinc del draft, és escollit pels Timberwolves de Minnesota, però l’acord econòmic no quadra… Fins que a finals de juliol va arribar la ruptura definitiva amb l’equip verdinegre.
A hores d’ara, el seu futur camina entre el Regal Barça, el Reial Madrid de Florentino o el Timberwolves americà. Mentrestant, Ricky Rubio m’insisteix: “Jo el que sempre he volgutés millorar, aprendre més i jugar en un equip on puguem aconseguir coses”. No ha estat fàcil per a Ricky que, en paraules del seu entorn familiar, és per sobre de tot un esportista que només “vol fer bàsquet i progressar com a jugador”. Un jove que repeteix que mai no ha volgut fer mal a ningú: “Em sap molt greu el que ha passat. Agraeixo tot el suport que sempre m’ha donat l’afició. Però crec que després de tot, el club tampoc no em vol i, és clar, tot és dolorós”, em va dir Ricky per telèfon amb una preocupació que estava molt lluny del to de la primera entrevista.
L’NBA marcarà un abans i un després. Passaràs a un macromón on seràs molt petit.
Et sents molt pressionat?
No vol dir que marxi, però apuntar-se al draft sempre és un risc. Crec que si això surt, n’estaré preparat. Et mentiria si et digués que no em fa una mica de vertigen, però aquell món és tan increïble, l’espectacle que hi ha, veure com valoren el bàsquet… els jugadors… Uf! Malgrat que soni una mica tòpic, el bàsquet als Estats Units és el mateix que el futbol aquí.
No et sents massa jove per donar el salt?
Jo el que vull és millorar. I crec que només millores realment quan jugues amb els millors. Si és el moment, sí que hi donaré el salt.
Ets el noi precoç del bàsquet espanyol: debutes amb 14 anys, les Olimpíades…
Des que vaig començar ja jugava amb nens dos anys més grans que jo. Quan ets petit no utilitzes tant el físic, sinó que és més important la tècnica. En canvi, quan arribes a categories més grans sí que importa el físic! I, per cert, aquests companys més grans ara són els amics amb qui surto normalment.
LLUITADOR I “MOLT AFORTUNAT”
Ricky ja ha crescut. Té 18 anys, fa 1,91 m d’alçada i quasi el mateix d’amplada, perquè té uns braços molt llargs que mesuren 2,06 m ambdós estesos. Una veu greu, profunda, i un discurs madur. Tot ell desprèn un magnetisme inusual en un noi de la seva edat. Seran els seus ulls ametllats i subratllats per unes espessísimes pestanyes arrissades? O el do que diuen que tenen els escollits? Mentre Tona Vives, la seva mare, em resumeix el secret de Ricky: “meticulós i molt treballador”, ell es defineix simplement com a algú “afortunat”.
Com et defineixes tu com a jugador?
M’agrada córrer i sóc un jugador ràpid. Diuen que sóc intel·ligent repartint el joc. Però crec que també sóc un base generós, que pensa en els companys i treballa en equip. Jo et veig elèctric, apassionat, líder… Sempre he jugat així.
Al bàsquet tots els segons són importants. Per a mi no estar al cent per cent durant un partit és una falta de respecte per als companys que estan a la banqueta.
Què és el que et fa progressar?
Escolto el que diu la gent que m’estima. La família i el meu pare, sobretot. Quan m’entrenava de petit, deia a tothom que ho havia fet bé i a mi sempre em deia que regular… (riu molt).
I com portes el fet de ser ídol de tanta gent?
No m’ho crec ni jo que sigui un ídol per a la gent, i això només per jugar a bàsquet… A la pista intento donar el millor exemple i estar sempre positiu. Al carrer sóc molt tímid i vergonyós, també amb les noies, és clar…
M’han dit que tens una fan molt especial…
Sí, la meva àvia està molt pendent de mi i sempre té por que em faci mal. L’altre dia em va veure per la tele al partit del Madrid i, com que vaig marxar al vestidor per un cop al peu, ja m’estava trucant. Es va enfadar i tot perquè no agafava el telèfon i jo li deia: “però, àvia, no podia contestar-te, que encara era al partit!”.
BÀSQUET A LES VENES
Ricky és un noi familiar que ha viscut el bàsquet des de ben petit. El seu pare ha estat entrenador durant molts anys; la seva mare, la dona que li fa costat i li marca el camí dia a dia, hi jugava, igual que els seus germans Marc i Laia.
Quines són les expectatives per al 2010?
La gent té unes previsions tan enormes que… uf, m’espanta una mica. Jo crec que si arribo a la meitat del que esperen, ja estaré content. Arribar a l’NBA algun dia ja seria un somni!
No sabem si Ricky Rubio ha hagut d’ajornar per un parell d’anys el seu somni americà. Només esperem que, com
el magnífic esportista que és, ho faci realitat algun dia. I que pugui jugar i millorar, com ell desitja per sobre de tot, amb molts minuts de bon bàsquet. •
REQUADRES
ADN PROFESSIONAL
Ricky Rubio (El Masnou, 21 d’octubre de 1990) va començar a jugar a futbol i a bàsquet als 5 anys. Als 10 va haver d’escollir només un esport i va triar l’equip de bàsquet Masnou, on l’entrenava el seu pare, Esteve Rubio.
• Als 12 anys va passar a jugar amb els infantils del DKV Joventut. La Penya és l’equip on ha desenvolupat la seva espectacular trajectòria esportiva.
• Té el rècord com a jugador més jove de la història en debutar a la lliga ACB amb 14 anys, 11 mesos i 21 dies, l’any 2005. També és el jugador més jove que va ser escollit pel quintet ideal de la lliga, durant l’edició de l’any 2007. L’any 2006 va rebre el premi revelació de la Lliga ACB. Va participar als Jocs Olímpics de Pequín del 2008, on va guanyar la medalla de plata amb laselecció espanyola.
10 SECRETS DE RICKY RUBIO
• El millor record personal: els u contra u a casa de la meva àvia. Quan era petit i la meva mare treballava, anava als migdies a casa de l’àvia. El meu germà Marc i jo dinàvem molt ràpid per sortir al pati i fer un u contra u. Era molt divertit.
• I el record esportiu: em quedo ambles Olimpíades i quan vam guanyar la Copa del Rei amb la Penya i com es va celebrar a l’estadi. L’alegria dels aficionats i de l’equip….
• El teu joc de Play preferit: El ProEvolution i el Call of Duty.
• Grup musical favorit: El canto del loco.
• Un referent esportiu: Rafa Nadal.
• Menjar preferit: rap a la marinera. Iper postres, el Brownie!
• Un entrenador: el meu pare Esteve.
• El millor company: no puc escollir-ne només un.
• Un ídol del bàsquet espanyol: Pau Gasol. Els Gasol em semblen enormes!
• I un d’internacional?: Chris Paul, delsNew Orleans Hornets de l’NBA.
Text: Susana Gómez
Fotografies: César Lucadamo
